La Incertesa
La Incertesa
No deixa de resultar curiós que, elecció rere elecció, militàncies diverses, així com entitats socials, demanin insistentment dues coses als partits independentistes: d’una banda, unitat; i de l’altre, dates concretes, full de ruta.
En realitat, la primera d’aquestes exigències és simplement absurda i va contra la democràcia mateixa. El fet que un partit o un altre defensi la independència, no vol dir que hagi de deixar de banda la seva ideologia i, per tant, la seva raó de ser. No hi ha un partit independentista més legitim que un altre.
La independència és una idea transversal, com la república, i el fet de ser socialdemòcrata o liberal o qualsevol altra cosa, no dóna més punts a un partit per accedir al lideratge del conjunt de partits que defensen aquesta opció.
De fet, el grup sobiranista, constituiria, en conjunt, un hipotètic arc parlamentari en equilibri. Al centre-esquerre i trobem ERC, que defensaria la socialdemocràcia i al centre-dreta, JxCat, posicionat com a força més o menys liberal. A l’esquerra d’ERC hi trobem la CUP i potser ECP, mentre que a la dreta de JxCat hi hauria el joveníssim PDCat i el nounat PNC.
Es cert que aquests dos darrers partits no tenen representació parlamentària, però també és cert que llur trajectòria és encara molt minsa. L’espai post-convergent no ha acabat del tot la seva regeneració, tot i que sembla que està força avançada.
D’altra banda, pel que fa a ECP, malgrat que no es posiciona realment com a independentista, s’autodenomina sobiranista i està a favor de l’amnistia dels presos polítics.
En qualsevol cas, el moviment independentista no és un partit, ni tan sols una coalició de partits, si no l’estructura bàsica d’un parlament, d’una democràcia al complet, potser fins i tot d’un règim? que, malgrat les sonores dissonàncies, camina, amb la lentitud parsimoniosa d’un paquiderm, en una direcció més o menys difusa. Els líders polítics no necessiten unir-se, si no simplement posar-se d’acord en aquells punts que siguin crucials pel que sigui considerat bé comú. I això ho poden fer si tenen el que s’anomena sentit d’estat. I, ara com ara, malgrat les disputes, malgrat els incidents i les punyalades per l’esquena, ho estan aconseguint. Ens pot agradar més o menys, des d’un punt de vista estètic, però, fins ara, funciona.
Pel que fa al full de ruta, potser que baixéssim de la figuera, no?
A pilota passada, els comentaristes més espavilats ens han explicat com de malament ho havien fet aquests i aquells polítics, i els de més enllà. Que haurien hagut de fer això i no allò, que haurien d’haver parlat amb aquest i no amb aquell, que van dir això, però en canvi van fer allò altre. A pilota passada, sempre és fàcil detectar les pífies. Sobretot, quan n’hi ha hagut moltes, de pífies.
I si ens estigués fallant la perspectiva?
Si ens haguessin dit, fa deu o dotze anys, que ara estaríem aquí, la major part de nosaltres ens haguéssim tronxat de riure. Literalment. Ens hagués semblat ridícul o, com a mínim, ciència ficció. I, tanmateix, la situació és realment la que és, no és un somni ni un malson, és ben bé la veritat.
Fer el que ha fet el conjunt de l’independentisme en el transcurs de la darrera dècada és simplement al·lucinant. És que ho han fet tot malament, diuen alguns. Però, és que hi havia una manera correcta de fer-ho, tot això? Els polítics, simplement, han fet el que bonament han pogut, improvisant a cada canvi de rasant. I, de fet, se n’han sortit força bé, ja que, ara com ara, el més greu han estat contusions i empresonaments; això si, greus, en alguns casos. Però, tinguem en compte que, històricament, aquest tipus de processos poden degenerar en situacions molt i molt crítiques, tant a nivell econòmic com d’integritat física. I no ha estat, ara com ara, el cas.
Exigir un full de ruta és legítim, però és que per molt full de ruta que es fabriqui ara, d’aquí a mitja hora poden haver canviat les circumstàncies totalment i, per tant, el full serà paper mullat. El que vulgui seguir endavant amb el seu projecte independentista, haurà de saber acceptar la realitat, tal i com és. També haurà d’assumir que aquesta realitat és més canviant que mai. I haurà d’assimilar que aquest procés, si avança, només podrà ser amb lentitud i amb una sola i constant seguretat: la incertesa.
ERC : Esquerra Republicana de Catalunya, centre-esquerra
JxCat : Junts per Catalunya, centre-dreta
CUP : Candidatura d’Unitat Popular, extrema-esquerre
ECP : En Comu Podem, extrema-esquerra (aliat de Podemos)
PdCat : Partit Democrata de Catalunya, dreta liberal
PNC : Partit Nacionalista de Catalunya, dreta nacionalista
Sobre l'autor
Deixa un comentari