Crisi: Retorn a la Normalitat? (I)
CRISI: RETORN A LA NORMALITAT? (I)
S’ha acabat la crisi econòmica. Puntualitzo, econòmica, perquè amb el cacau de la República, la Independència, l’article 155 de la Constitució i la convocatòria d’eleccions per control remot, cal matisar quan es parla de crisi econòmica i quan de crisi política.
Crisi: Retorn a la Normalitat? (I)
Oficialment, s’ha acabat la crisi. Les dades macroeconòmiques parlen per sí soles, l’atur baixa, les exportacions van vent en popa, la inversió funciona, augmenten les hipoteques, etc. Algunes dades comencen a ser preocupants, però tenen més un origen mediàtic que físic: els boicots a determinats productes; les empreses que, suposadament, marxen; l’anulació sobtada de reserves turístiques, etc. Dades, totes elles, que cal relativitzar en el marc d’un context més polític que econòmic.
Però, deixant, encara que costi, la política de banda, l’economia, funciona? La crisi del 2008 s’ha acabat? Estem davant un miracle econòmic? Val a dir que darrera de cada miracle econòmic hi ha sempre els sacrificis de multituds silencioses. Contractes escombraries, precarietat, impossibilitat de marxar de casa dels pares, dependència de la pensió dels avis, preus immobiliaris inabastables. Totes aquestes dades ens fan pensar, malgrat la bondat de les dades macro, que hi ha alguna cosa que no quadra.
I el que no quadra és la normalitat. No hem tornat a la normalitat per la senzilla raó que no hi podem tornar, no hi podrem tornar mai. Hem fet una mutació. Hem passat una etapa i hem entrat en una situació que no té res a veure amb l’anterior. No es tracta de minimitzar els problemes, si no d’assumir que aquests problemes, malauradament, han passat a formar part de la nova normalitat.
Es pot tornar al model de la societat del benestar? Potser sí que s’hi podrà tornar, però no serà com abans, perquè tot ha canviat, haurà de fer-se d’una altra manera, utilitzant altres recursos, imaginant nous camins.
Sobre l'autor
Deixa un comentari