I si ens acostéssim a l’esclat d’una nova bombolla de l’habitatge?

Portem un any ben bo de pandèmia i anem per la tercera onada, amb previsions d’una quarta. Esperem que la vacunació massiva de la població millori les perspectives. En tot cas, les xifres macroeconòmiques són, si més no, inquietants.

D’una banda, l’alentiment de l’economia ha estat enorme, amb una baixada de PIB en 2020 de l’11%, una xifra mai vista. Al mateix temps, l’endeutament, que ja estava per sobre del PIB, s’ha disparat en aquesta època d’escassetats.

D’entrada, i per motius obvis, les segones residències en zones turístiques, així com el mercat de l’habitatge de segona mà estan patint, hores d’ara ja, un important retrocés.

Per la seva banda, sembla que el mercat de l’habitatge residencial estaria repetint les passes de la bombolla immobiliària de 2008. En aquelles dates, en sis anys el preu mitjà per metre quadrat va caure més d’un 30%, en la crisi més devastadora des dels anys 80 del segle passat, amb una caiguda també espectacular en el nombre de compravendes. En els anys anteriors, des de 1990 fins a 2007 els preus s’havien multiplicat per tres, produint la coneguda bombolla.

                               Bombolla Immobiliària 2008. Sociedad de Tasación

Un nombre gens menyspreable d’empreses del sector varen fer fallida, polvoritzant els anteriors rècords de passius dels seus balanços, en el moment de les seves caigudes.

Segons les previsions de la Caixa, publicades a finals de l’any passat, «el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta» Segons la mateixa entitat, aquestes previsions serien d’una gran precisió, ja que s’haurien deduït a partir de mostres de Big Data, extretes amb l’ajuda de Machine Learning, un tipus d’intel·ligència artificial.

Val a dir, però, que hi han dades esperançadores de cara a 2021 i 2022. Segons publicava Bankinter també a finals de l’any passat, els fons europeus per la recuperació, li permeten preveure una pujada del PIB de 6,5% al 2021 i del 5,2% al 2022, la qual cosa permetria tornar a col·locar el comptador a zero, per dir-ho d’alguna manera.

Això podria significar que, malgrat que els preus de l’habitatge i del volum de compravenda han de disminuir, podríem veure una recuperació del mercat molt més ràpida que en el cas de la crisi precedent.

Enllaços externs:

La Caixa – Com evolucionarà el preu de l’habitatge a les províncies espanyoles el 2021?

Bankinter – Previsión del PIB en España para 2021 y 2022

Eix Diari – Per què la professió amb més futur és la d’expert en Big Data?

Bismart – Quina diferència hi ha entre machine learning i deep learning?

L'entrada Habitatge 2021. El dia de la marmota? ha aparegut primer a SOUS.cat.

Mark Zuckerberg, CEO de Facebook, abril de 2018 – Viquipèdia

Finalment, gràcies a Silicon Valley i la seva tecnologia ‘el món s’estava convertint en un lloc millor! I també gràcies al tipus més cool del món, fent les coses més cool, i guanyant tones de diners de la manera més intel·ligent i més guai. Un visionari. Un déu. Una estrella del pop. Un amic … un tipus cool. I sempre amb la seva samarreta. Quantes en tindrà, l’oncle Mark, en els seus armaris de multimilionari? Cent? Mil? Un milió? Es vendran aquestes samarretes algun dia per sumes astronòmiques en subhasta pública, com si fossin la roba interior de John Lennon? Temps al temps. Però encara no ha arribat el dia.

I ara, el meme del desafiament del Ten Years Challenge ha despertat les més profundes sospites en els mitjans de comunicació, així com en les plataformes socials. Per què passa això? Hauria estat el mateix fa cinc o deu anys? El més probable és que s’hagués considerat com una més, del els coses divertides de fer, però no realment transcendent. Simplement cool i divertit.

Però llavors, la gent rebia instantàniament milers de presumptes amics, de tot el món, sense límits i això era cool!

Per ara, Facebook, ha estat manipulant les nostres intimitats i no sempre de la manera més convenient. Les coses, que volíem que estiguessin disponibles només per al nostre cercle íntim, eren accessibles per a qualsevol. I llavors, una de les primeres coses que un reclutador faria per comprovar la idoneïtat d’un candidat seria entrar al seu compte. I aquí estaria: el dia més alcohòlic de la meva vida, o mira la meva bonica col·lecció de Barbie i Kent o endevina quina part de la meva anatomia li vaig ensenyar al profe després de la graduació o et presento a Dickey, el meu tatuatge més cool. I així successivament. Un desastre. Un error d’un dia en la vida es convertiria, per a molts, en un estigma insuportable i etern.

Documental de Silicon Valley.Trailer. Estrenat el 19 de març al Discovery ‘s Science Channel:

I sí, això era culpa de l’usuari, per ser tan ingenu i poc acurat. I sí, això també passaria en altres xarxes socials. Però Facebook sempre ha estat la més exitosa en nombre d’usuaris. I, d’altra banda, sol canviar sovint les seves polítiques de la manera més capritxosa i sorprenent, de manera que no sempre resulta còmode, tant per als usuaris com per als professionals del màrqueting. Els múltiples canvis de política, a la interfície de l’usuari, per exemple, han soscavat finalment la confiança que els usuaris i les empreses solien tenir a la xarxa social.

Des 2018, per exemple, quan un usuari publica alguna cosa perquè ho vegin els seus amics, no serà necessàriament així: l’algoritme de Facebook decideix qui veu què i quan. I sembla que ‘la majoria de les publicacions d’una persona no seran vistes per tots els seus amics! Moltes empreses, petites, mitjanes i grans, han estat invertint en la seva influència a Facebook. Però després d’aquest canvi en la interfície de l’usuari, es veuen obligats a pagar pels anuncis de Facebook per obtenir resultats. Molts d’ells senten que, un cop més, han estat enganyats. I molts també han perdut quantitats importants de diners.

Els moments més divertits i incòmodes de Mark Zuckerberg davant del Congrés dels Estats Units:

Però la gota que va desbordar el got va ser, sens dubte, l’escàndol de Cambridge Analytica ¡Oops! El paio cool de la samarreta ja no era el paio cool de la samarreta. Es va posar vestit i una corbata i va declarar davant els congressistes dels Estats Units. Molts pensen que va ser un moment difícil per a l’amic Mark. Altres pensen que va ser un espectacle personalitzat, en què Zuckerberg podia respondre fàcilment a preguntes fetes a mida i semblar un jove realment innocent, que, a partir d’ara, es portarí bé. El noiet, finalment, havia après la lliçó. Sens dubte, aniria amb més cura, d’ara en endavant, no? No oblidem, de totes maneres, que ja no és un nen, sinó un pare de família de 35 anys.

A quina versió ens hem d’atenir? A discreció del lector. Potser alguna cosa entre les dues? En qualsevol cas, des de l’escàndol de Cambridge Analytica, Facebook ja no és el mateix. La xarxa social probablement s’haurà d’enfrontar a un camí més costerut a partir d’ara. Esperem i a veure que passa.

LINKS EXTERNS:

The complex history of ‘In God We Trust’ by David Mislin, The Conversation.com

Discovering Intimacy on Facebook by Alex Lambert on Springer Link

Facebook Policy

Comments on new Facebook policy, by CEO Mark Zuckerberg, on Facebook (you will need to log in)

Facebook Is Changing. What Does That Mean for Your News Feed? By Jonah Engel Bromwich and Matthew Haag on The New York Times

Why Should Anyone Believe Facebook Anymore? by Fred Vogelstein in Wired Magazine

Mark Zuckerberg’ biography by Encyclopaedia Brittanica

Mark Zuckerberg bio by Married Biography

L'entrada In Facebook we Trust ha aparegut primer a SOUS.cat.

S’ha acabat la crisi econòmica. Puntualitzo, econòmica, perquè amb el cacau de la República, la Independència, l’article 155 de la Constitució i la convocatòria d’eleccions per control remot, cal matisar quan es parla de crisi econòmica i quan de crisi política.

Crisi: Retorn a la Normalitat? (I)

Oficialment, s’ha acabat la crisi. Les dades macroeconòmiques parlen per sí soles, l’atur baixa, les exportacions van vent en popa, la inversió funciona, augmenten les hipoteques, etc. Algunes dades comencen a ser preocupants, però tenen més un origen mediàtic que físic: els boicots a determinats productes; les empreses que, suposadament, marxen; l’anulació sobtada de reserves turístiques, etc. Dades, totes elles, que cal relativitzar en el marc d’un context més polític que econòmic.

Però, deixant, encara que costi, la política de banda, l’economia, funciona? La crisi del 2008 s’ha acabat? Estem davant un miracle econòmic? Val a dir que darrera de cada miracle econòmic hi ha sempre els sacrificis de multituds silencioses. Contractes escombraries, precarietat, impossibilitat de marxar de casa dels pares, dependència de la pensió dels avis, preus immobiliaris inabastables. Totes aquestes dades ens fan pensar, malgrat la bondat de les dades macro, que hi ha alguna cosa que no quadra.

I el que no quadra és la normalitat. No hem tornat a la normalitat per la senzilla raó que no hi podem tornar, no hi podrem tornar mai. Hem fet una mutació. Hem passat una etapa i hem entrat en una situació que no té res a veure amb l’anterior. No es tracta de minimitzar els problemes, si no d’assumir que aquests problemes, malauradament, han passat a formar part de la nova normalitat.

Es pot tornar al model de la societat del benestar? Potser sí que s’hi podrà tornar, però no serà com abans, perquè tot ha canviat, haurà de fer-se d’una altra manera, utilitzant altres recursos, imaginant nous camins.

L'entrada Crisi: Retorn a la Normalitat? (I) ha aparegut primer a SOUS.cat.